L’artista ebrenc presenta una tria de la seva delicada obra sobre paper, en què juga amb la geometria, l’espai i la forma. Rocamora té la necessitat d’expressarse amb la geometria més depurada però això no l’ha privat mai de fer una obra càlida, atractiva formalment i materialment; i això ho aconsegueix utilitzant cartons, teixits o pasta de paper que l’allunyen dels minimalismes extrems que caracteritzen els materials sintètics. És probable que on es manifesti més aquesta calidesa sigui en les estampacions gofrades.
Aquest procediment fa anys que l’empra i, motivat per una filosofia suprematista, l’artista l’ha anat refinant i quintaessenciant, com podrem comprovar en les peces que presenta en aquesta exposició.
En els gofrats el color ha estat substituït per relleus matisats amb la intensitat de la petjada de la premsa. Amb aquest procediment l’autor crea sobre la pasta de paper blanc unes gradacions tonals subtils i de gran riquesa que van més enllà de la percepció visual i conviden a la tàctil. Per això són obres que tant poden ser enteses amb els ulls com amb les polpes dels dits, perquè la suavitat i la blanor de la cel·lulosa afegeixen un toc agradós a aquestes estampacions que volgudament fonen la forma i el fons.
Rocamora va escollir el títol Bustrofèdica anaglífica per a identificar la sèrie que conforma les primeres experiències que va fer amb làmines de cel·lulosa. Es tracta d’una al·lusió explícita a la manera d’escriure d’algunes llengües antigues que comencen cada línia al mateix costat on acaba l’anterior i, alhora, a l’escriptura en relleu que fa servir l’alfabet Braille. Vint anys després, aquestes maneres de fer segueixen inspirant avui la seva obra; d’aquesta manera, l’autor continua una narració que no té fi, que li permet seguir generant variants, que no deixen de ser uns poemes plens de ritme, equilibrats i elegants. Uns poemes geomètrics escrits amb el seu vocabulari: el de les línies, els angles, els relleus, els volums, el contrast de textures, les llums, les ombres..., que estampat sobre la pasta de paper adquireix una sensualitat més acusada, si és possible.
Jaume Rocamora neix a Tortosa el 6 de juliol de 1946. L’any 1965 realitza la seva primera exposició individual al Círculo Artístico de Tortosa i el 1978 presenta a l’Ateneu de Barcelona l’exposició Els Cartrons i Rocamora. En els darrers quinze anys, l’artista ha exposat la seva obra a Itàlia, França, Estats Units, Anglaterra i a múltiples sales de Catalunya i l’Estat espanyol.Imatge i text del Museu de Montserrat
Volem recordar que Jaume Rocamora va exposar amb nosaltres al Col·legi d'Aparelladors, el mes de juny de 2013, amb una mostra titulada Simbiosi permanent, muntada expressament per a aquest espai i comissariada i supervisada per Francesc Miralles, crític d’art i divulgador de l’obra de l’artista des de fa mes de quaranta cinc anys, i de la que us oferim els enllaços dels articles publicats en aquest Blog:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada