divendres, 29 d’agost del 2014

DE TORNADA



Benvinguts de nou a la temporada artística de Mataró, després d'un periode de pràctica inactivitat.

Aquest any comença molt aviat, el dijous 4 de setembre, però sense inauguració: prorroguem l’exposició de "EL FONS D’ART DE L’ASSOCIACIÓ", a la Sala del Casal, durant tot el mes de setembre.

Els dos divendres següents, el 5 i el 12, sí que inaugurem, a Aparelladors (Llucià González) i a La Presó (Yago Vilamanyà), i el dijous 18 a l’Ateneu Fundació Iluro (Col·lectiva Sant Lluc 2014).

Recordeu que els dies 2 i 3 de setembre és la recollida d’obres per la Col·lectiva, a l'Ateneu, de dos quarts de sis a dos quarts de nou. Que no se us oblidi!!


dimecres, 27 d’agost del 2014

TONI CALAFELL, A L'ESPAI CAPGRÒS

"La primera. Sentiments i colors".



Els “sentiments i colors” de Toni Calafell,
 a l’Espai Capgròs 

Mai és tard per llançar-se a noves aventures. Això ho té ben clar el mataroní Toni Calafell, que als seus 70 anys protagonitza la seva primera exposició pictòrica. Ja ho diu el títol de la mostra, “La primera. Sentiments i colors” que es pot veure durant aquest mes de setembre a l’Espai Capgròs, amb paisatges i també alguns retrats.


“Jo ja dibuixava a llapis fins i tot abans d’aprendre a escriure”, explica Calafell, sobre la seva vocació artística. Una vocació que mai ha perdut, malgrat que la seva trajectòria professional no s’ha vinculat al món de la pintura. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró, i durant 40 anys va exercir d’arquitecte d’interiors. “En aquest àmbit treballes temes com el color o la llum”, destaca. En els més de 500 projectes que va dirigir com a professional de l’interiorisme, sempre es va encarregar del color dels espais. “Sense sentiments no hi ha color”, assegura. Ara que ja s’ha jubilat, Calafell ha donat sortida a la seva passió per la pintura, i com no podia ser d’una altra manera, el color hi juga un paper molt important. (Capgròs)


L'exposició s'inaugura el proper dijous 4 de setembre, a les 19:30 h, però es podrà veure a l'Espai Capgròs, al carrer Sant Benet 16-18, des del 28 d'agost fins a l'1 d'octubre.


dilluns, 25 d’agost del 2014

CONCURS DE PINTURA RÀPIDA



S'ha convocat a Caldes de Montbui el XIII Concurs Comarcal de Pintura Ràpida "En memòria de Sebastià Badia", que tindrà lloc el proper 20 de setembre de 2014.

La inscripció es pot fer prèviament (cultura@casinodecaldes.cat) o el mateix dia del concurs, de 8 a 9, juntament amb el segellat de la tela, a l'Espai d'Art Casino (Casino de Caldes, c/ Forns 15).

El veredicte, tant de la Categoria Juvenil com d'Adults, s'emetrà a les 14:30 h del migdia, en el mateix Casino, i és imprescindible la presència dels artistes a l'acte de proclamació i recollida dels premis, que lliurarà la Sra. M. Àngels Torras, del Departament de Cultura de la Generalitat.


divendres, 15 d’agost del 2014

PINTURES DE BENET COLL I ALSINA A ARENYS DE MAR

Rebem de l'amic Benet Coll i Alsina la comunicació de la nova decoració de l'altar del Santíssim, de la parròquia d'Arenys de Mar, per la qual ha realitzat dues pintures pels plafons laterals del Sagrari.


Reproduïm el text del suplement del Full Parroquial corresponent al diumenge 17 d'agost del 2014, en el que s'explica a bastament aquesta aportació seva:

"Tal i com informàvem el 13 d’abril, en la restauració de la Capella del Santíssim de la Parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar hi quedaven pendents les pintures dels nous plafons laterals de l’altar. Ara, ja des de la setmana passada, l’espai compta amb la decoració de dos olis sobre fusta de 5 mm (2 x 110 x 110 cm), obra de l’arenyenc Benet Coll i Alsina.

Són paraules de l’autor les que ens expliquen que s’ha optat per deu figures eclesials vinculades especialment amb el sagrament eucarístic, cinc santes i cinc sants. Podien haver estat uns àngels adorant, però el sagrament concreta la fe i la vida cristiana que els sants exemplifiquen.

Hi estan representats amb els corresponents símbols i actituds:

1. Santa Teresa, Santa Caterina, Sant Bernat, Santa Margarida i Sant Pasqual.

2. Sant Tarsici, Sant Tomàs, Santa Clara, Santa Gemma i Sant Pius.

Estan emmarcats dins el temple, com a comunitat eclesial, presidits per la representació de l’Esperit Sant que és el Protector enviat per Crist, conductor i vivificador de l’Església, simbolitzat, el primer, amb el vent suau, “pneuma” aire, buf, esperit, i l’altre amb el foc manifestat als apòstols en forma de llengua ígnia. No s’ha expressat amb la forma “de colom” com es relata també a l’evangeli, perquè aquesta és exclusiva del moment del baptisme de Jesús per Joan.

A la franja de la base hi han escrits els noms, i uns quadrats que signifiquen les “pedres vives” de l’església de Déu. És a dir, tots els sants i santes que al llarg de la història han enriquit i aportat en el conjunt de la cultura d’occident i de l’orient mitjà, significat amb lletres hebraiques, gregues, llatines i ciríl·liques. Així mateix, l’autor agraeix públicament a Mn. Elies l’oportunitat de poder-se expressar artísticament en aquest vessant d’art religiós, derivada d’una primera reunió amb excatequistes de la catequesi de la Parròquia".

dijous, 7 d’agost del 2014

NOVA EXPOSICIÓ DE SALVADOR CASTELLÀ

En Salvador Castellà ens convida a l'exposició que inaugura aquest dissabte 6 d'agost a Canet


Porta per títol RECULL D'OBRA i es podrà veure, a la Sala Cultural Ramon de Capmany, a la Plaça dels Americanos de Canet de Mar, tots els dies de 18:30 a 20:30 h excepte els dilluns, fins el 24 d'agost.

dimecres, 6 d’agost del 2014

CONCURS DE PINTURA I ESCULTURA A LLAVANERES


Des de Can Caralt, a Llavaneres, ens anuncien la convocatòria del II Concurs de Pintura i Escultura del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Aquest concurs està organitzat pel Museu Arxiu i la Regidoria de Cultura de Sant Andreu de Llavaneres, i la participació és oberta a tothom a partir dels 16 anys.



"El bon nivell de participants i qualitat assolit en la primera edició, ara fa dos anys, ens ha fet pensar que val la pena tornar a apostar de nou per aquest acte cultural, i ens agradaria poder comptar amb el màxim de participació".  
Ben cordialment, 
Lluís Albertí Serra

Podeu descarregar-vos les Bases del Concurs i la Butlleta d'Inscripció des del web





dilluns, 4 d’agost del 2014

MOISÈS VILLÈLIA

Per ser el vintè aniversari de la seva mort, per inaugurar-se al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas, a Palafrugell, l'exposició Villèlia, creador de mons onírics, per coincidir amb  l'exposició actualment en curs a Ca l'Arenas i per acostar-se la nostra Col·lectiva Sant Lluc, en la que Villèlia hi havia participat (fet ben poc conegut per la majoria de mataronins), reproduïm l'article de Maria Palau que li dedicava ahir mateix EL PUNT AVUI a la seva secció de cultura.


Villèlia, l'escultor humil
L'últim refugi de l'artista Moisès Villèlia (Barcelona, 1928-1994) va ser el petit poble de Molló. S'hi va instal·lar a principi dels anys setanta després d'un periple que el va dur de París a terres llatinoamericanes, conscient que tant ell com la seva obra el que necessitaven era estar a prop de la natura i, el que menys, les interferències mercantilistes d'una ciutat com Barcelona, de la qual ell tant menyspreava les capelletes i, patint-ho en silenci, certa insensibilitat amb el seu art. Villèlia va anar sempre per lliure i va pagar el preu d'un relegament incomprensible. No va permetre que res ni ningú contaminés la seva aposta artística. “El que no perdré serà la meva necessitat de treballar dia a dia i un bon grapat d'hores, ja que, si no, no val la pena.” 
Això és el que va fer les darreres dues dècades de la seva vida a la vall de Camprodon. Treballar amb tenacitat i perseverança. I, com sempre, aliat amb els seus materials senzills, fràgils i quotidians, amb un amor infinit pels escuradents i el bambú. Com deia, li suposaven “una posició ideològica diferenciada dels que treballen amb materials nobles, bronze i pedres, coses que només poden fer els rics”. El seu estimat bambú, primordial en tota la seva trajectòria, a partir del qual va erigir les obres més conegudes: unes escultures mòbils que estampen subtils dibuixos en l'espai, com traces de poesia que emulen l'esperit juganer i imprevisible dels núvols. Un treball d'una humilitat i una ingravidesa, amb un clar influx d'Àngel Ferrant, molt més que d'Alexander Calder, que ha deixat una petja irrepetible en la història de l'escultura catalana d'avantguarda.  
Aquest any en fa vint que Villèlia va morir, a una edat encara massa injusta, els 66 anys. Des que li van diagnosticar el seu mal, un càncer, va desafiar la mort amb molta fortalesa mental i amb més fe en ell mateix que en la ciència. Així va poder viure amb dignitat una bona colla d'anys, pràcticament fins als darrers mesos. No va deixar de crear i les seves hores es repartien entre les lectures i les converses. El seu fill, Nahum, el recorda feliç, vital. “Començava moltes peces al mateix moment i les anava acabant. Mai el vaig veure començar i acabar una mateixa peça.”  
Villèlia va morir gairebé a la penombra, per bé que uns dies abans va rebre un reconeixement oficial reconfortant, el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Ara, el vintè aniversari de la seva desaparició no passarà del tot desapercebut gràcies a una exposició al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas, a Palafrugell, "Villèlia, creador de mons onírics" (fins al 7 de desembre). 
La mostra es capbussa profundament en la seva etapa mollonenca, amb peces creades a partir del 1983 i fins al mateix 1994. Nahum Villèlia i Glòria Bosch, la directora d'art de la fundació, han compartit les tasques de comissariat i han impregnat d'una renovada poètica els seus mòbils de bambú, alguns amb teranyines de fil incorporades, disposats a la sala com un eixam de reminiscències insectívores, tot invocant aquella impressió que van causar a Joan Perucho: “Aquest escultor fa amb les canyes una escultura amb una ingenuïtat que només és aparent: les seves invencions tenen, de segur, agressivitat i orgull, refinament i sadisme, astúcia i perversitat. Les seves obres són com grans insectes que avancen lentament...”, va escriure a la revista Destino.  
A l'exposició, hi ha una vintena de treballs de diferents formats, molts d'aeris, alguns de ben monumentals realitzats amb la guadua bambusa, una canya molt potent que va descobrir a l'Equador. Tot és obra, una part inèdita, que es conserva en la col·lecció de la família, que també s'ha avingut a exposar una selecció de maquetes per a escultures públiques. Els Villèlia estan sempre ben predisposats en totes les iniciatives de divulgació del llegat de l'artista. Han batallat moltíssim, i ho continuen fent, per impedir les subhastes d'escultures desmembrades, unes terribles mutilacions que van començar tot just després de la seva mort. Es venien per trossos i ells ho van denunciar. “És molt desmoralitzant veure com maten les seves obres”, plora el fill Nahum.  
En paral·lel a aquesta lluita, estan concentrats en la digitalització de la seva documentació i en l'elaboració del catàleg raonat (de moment, ja tenen registrats 2.000 dibuixos i 300 escultures). No perden l'esperança que algun dia amb més bones perspectives econòmiques es pugui obrir un museu monogràfic, potser a Molló mateix, i insisteixen que, a Villèlia, encara queda pendent organitzar-li una gran exposició antològica. “No s'ha fet. La de l'IVAM, el 1999, donava pinzellades, però hi havia molts dels seus mons exclosos. La del Museu Gargallo de Saragossa, el 2006, era interessant, però tampoc ho resseguia tot”, subratlla Nahum Villèlia.  
El fill de l'artista lamenta que s'oblida sovint que Villèlia va ser molt més que un escultor, i que el seu polifacetisme és la veritable essència del seu neguit creatiu. Escenògraf, poeta, dissenyador de mobles, inventor de joguines, ordenador de jardins... gran part d'aquestes altres facetes no s'han relatat mai en una exposició. Els seus descendents truquen portes, com ara la del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), però de moment res els fa creure que el projecte tiri endavant.  
Mataró també ha tingut present els vint anys de la seva mort, i el recorda en una mostra a Ca l'Arenas que conjuga una molt petita tria d'obres seves amb d'altres d'Antoni Tàpies, amic seu. Moisès Villèlia/Antoni Tàpies. Aire i terra (fins al 28 de setembre) és una proposta a cura d'Àlex Mitrani que s'ha farcit sobretot amb préstecs de col·leccionistes particulars i que furga en els orígens de la carrera de l'escultor –també en la del pintor, amb la qual dialoga a força de contrastos–, molt vinculada amb la capital del Maresme.  
Després de la guerra, els Villèlia van deixar Barcelona i es van establir a Mataró, on el pare va muntar un taller d'ebenisteria i fusteria artística. El jove escultor va fer la seva primera exposició el 1954 en el museu municipal, on aniria presentant les seves peces els anys següents, i el 1960, amb la protecció del Club 49 fundat per Joan Prats. És un període clau perquè va trencar definitivament amb la figuració i de seguida va incorporar la canya de riera al seu treball, després d'haver-se bregat amb els materials més precaris (cloves de mol·lusc, trossos de fusta florida, crostes de suro, fulles seques...).  
L'últim i el primer Villèlia, en harmonia.