El mateix Marc Duran ens explica en aquest document que reproduïm la seva visió del fenòmen i el per què de l'exposició:
“Mentre remo, se sent el so del gel al
fondre’s. Navego amb caiac pels fiords de Grenlàndia envoltat d’icebergs que no
paren de canviar de forma cada vegada que els miro. Això va molt ràpid, tot es
desfà molt ràpid.
Fotografio i immortalitzo moments i formes
que mai més tornaran a ser iguals.”
L'escalfament del nostre planeta constitueix una de les majors
amenaces socio ambientals a les quals s'ha d'enfrontar la humanitat en aquest
segle. L'augment de la temperatura a la terra té un impacte preocupant i
significatiu en la societat, l'economia i el medi ambient, afectant a moltes
persones i ecosistemes. El canvi climàtic a nivell mundial provoca l'extinció
de molts éssers vius i té conseqüencies nefastes per a la humanitat.
L’exposició mostra el meu punt de
vista sobre el desgel a través d’una sèrie de fotografies preses durant una
expedició de vuit catalans als fiords de Grenlàndia.
Allà vaig poder apreciar la
bellesa de les formes canviants que produeix el gel al
desfer-se.
desfer-se.
Les imatges belles contrasten, però, amb un greu problema de rerefons: el gel està desapareixent de l’Àrtic, i
aquest fet posa en perill la vida de la gent que viu allà: el poble inuit.
Els inuit
depenen en certa mesura d'una economia tradicional de subsistència. Aprofiten
al màxim els recursos existents en el seu mitjà. Malauradament la seva forma de
vida tradicional s'està veient afectada pels problemes mediambientals existents
en tot el planeta.
“La gent no sembla
comprendre que el què fan diàriament té un impacte directe sobre els pobles i
la vida silvestre del nord”. “Vostès van al supermercat per a aconseguir
aliments. Nosaltres sortim a la terra a caçar, a pescar i a recol·lectar. El
medi ambient és el nostre supermercat”. Sheila
Watt-Cloutier Cloutier (Presidenta internacional de la Conferència
Circumpolar Inuit).
Els inuit estan intentant
readaptar-se mentre el seu món s’està desfent molt ràpidament. Els seus
avantpassats van fer front a d’altres períodes d’escalfament climàtic i van
aconseguir sobreviure. Grenlàndia perd 248 km3 de gel a l'any i des de
1991, la seva temperatura mitja ha augmentat 3,9º C.
“Hi ha tants canvis que les velles generacions no són capaces d’ensenyar
als nens el que saben” “Sense gel no podem
viure. Sense gel no som res. Quan desapareix un element de la nostra vida,
després d'ell desapareix tota la resta. És com el gel. O es manté tot junt o la
nostra vida perd sentit”. (Inuit anònim)
La finalitat de l’exposició és
donar a conèixer els efectes del canvi climàtic en la regió àrtica on viuen els
inuit i com aquests estan condicionant el futur d’aquest poble, i a
sensibilitzar des del punt de vista humà, de les conseqüències derivades del
nostre maltractament al planeta.
A través d’opinions i textos que
ha recopilat Francesc Bailón (antropòleg especialitzat en la cultura inuit i guia
cultural de viatges a l´Àrtic), podreu posar-vos a la pell d’un poble
que es desfà, com el gel.
Marc Duran
Com ja és habitual, mitja hora abans de la inauguració tindrà lloc a El Públic la xerrada-col·loqui entre l'artista i comunicador Joan Poch i els protagonistes de l'exposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada