diumenge, 29 de desembre del 2013

LA MADELEINE


El Museu de Montserrat és notícia aquests dies per l'exposició per primera vegada de destacades peces del seu fons d'art a l'estranger. D'entre elles destaca "La Madeleine", una de les obres mestres de Ramon Casas.

I coincidint amb aquesta notícia, TV2 emetia ahir dissabte un nou episodi de la sèrie "La mitad invisible", dedicat precisament a les models en la pintura de Ramon Casas en el París de principis del segle XX.

I en concret, a la néta de la veritable model que va inspirar i posar per Casas -i per Rusiñol, i Utrillo- en diverses obres.

Com a curiositat, fa la recreació de "La Madeleine" amb una noia trobada per casualitat en un bar parisenc, de força semblança física amb l'original.

Per si us el vàreu perdre, aquí teniu el programa perquè el pogueu visionar tranquil·lament:

divendres, 27 de desembre del 2013

EXPOSICIÓ TORRES-GARCÍA A BARCELONA

S'està exposant a Barcelona, des de fa temps, una interessant exposició sobre Torres García, centrada especialment en els seus orígens i etapes primerenques relacionades amb Barcelona i el Noucentisme: “JOAQUÍN TORRES-GARCÍA I BARCELONA, 1891-1919”

Reproduïm a sota la notícia que en fa la revista Bonart, i el vídeo que va emetre TV3 sobre la mostra, que encara es podrà veure fins el 17 de gener al Palau Antiguitats (carrer Gran de Gràcia 1, de Barcelona).



En aquesta exposició, Palau Antiguitats de Barcelona ofereix un recorregut per l’obra catalana de l’artista Joaquín Torres-García (Montevideo, 1874 – 1949). A través d’una selecció de 38 obres, entre dibuixos i aquarel·les, la mostra abraça des dels primers anys de formació (el 1891, quan s’assenta a Mataró, ciutat on va néixer el seu pare), els anys de contactes i feines a Barcelona, fins la vigília de la seva partida rumb a Nova York el 1920.
 
L’exposició aplega peces inèdites del pintor i teòric. Destaquen les obres de joventut de l’artista durant la seva formació a Llotja (on coincideix amb Mir, Sunyer, Canals i Nonell), així com les creacions realitzades dins del Cercle Artístic de “Sant Lluc” o les influències modernistes de pintors com Casas, Picasso o Nonell; tot això sense oblidar la petjada dels grans noms de l’art espanyol, en especial de la figura de Goya. 

El punt nuclear de la mostra es centra en la seducció de Torres-García envers el Noucentisme, en la vessant més mediterraneista, anant més enllà del punt de vista estètic i decorativista, i oferint una lectura en clau teòrica i filosòfica del món clàssic. En aquesta línia, s’exposen alguns dibuixos preparatoris del famós Saló de Sant Jordi de la Generalitat, així com detallats i completíssims esbossos d’alguns cicles murals que va realitzar (molts dels quals han desaparegut). La seva relació amb la literatura de l’època queda ben representada amb la il·lustració de l’obra del contemporani i amic seu Salvat-Papasseit.

Palau Antiguitats aprofita per exposar alguns dels dibuixos que Esteve Monegal, deixeble de Torres-García, va fer per il·lustrar l’Oració de l’Institut d’Eugeni d’Ors, en ocasió de la inauguració de la Biblioteca de Catalunya el 1914. Així com una de les escultures més importants i fins avui desapareguda d’Ismael Smith: el Bust d’Enric Prat de la Riba (1917), president de la Mancomunitat de Catalunya i promotor dels frescos de Torres-García del Palau de la Generalitat. 

En resum una magnífica ocasió per aproximar-se a alguns dels noms claus del noucentisme i l’avantguarda catalana de les primeres dècades del segle XX.

La mostra es podrà visitar del 15 d’octubre del 2013 al 17 de gener del 2014.


dimecres, 25 de desembre del 2013

ÉS NADAL...!



Avui és Nadal, aquesta data del calendari en la que, creient o no creient, atea o agnòstica, la gent del nostre entorn cultural, per una vegada sense massa distinció entre classes socials ni confessions politiques, sent aquesta fiblada interior indescriptible que ens acosta una mica a allò que hauria de ser la norma de conducta elemental de tot l'any.

És aquest dia en el que, com en cap altre, sentim com a pròpia la desgràcia aliena dels qui no tenen un plat a taula, un sostre sota el que aixoplugar-se o una feina amb la que poder sobreviure.

És aquest dia en el que, com en cap altre, se'ns humitegen els ulls en veure a taula la cadira buida dels qui ja ens han deixat, l'absència dels que no hi poden ser i el sotrac dels que ja no volen compartir-la.

És aquest dia en el que els artistes volen felicitar els amics de la millor manera que saben fer-ho: amb les seves nadales, les fetes expressament per a l'ocasió.

Alguns dels companys ens les han fetes arribar per felicitar a tots els amics de l'Associació. Nosaltres les hem recollides i muntades en una imatge única perquè les poguem compartir. Hem posat només les fetes pels socis, no les comercials. Tampoc hem pogut incloure els enllaços a felicitacions virtuals ni les construïdes amb programes informàtics (power point,...).


A partir de la imatge central, que és la de l'Associació (i que també encapçala aquest post), i en el sentit de les agulles del rellotge, trobareu les felicitacions que ens han enviat Jordi Santamaria, M. Carmen Vives, Maria José Vela González, Quima Romero (original retallable de Francesc Bas), Imma Banet, Carme López, Benet Coll i Alsina i Salvador Castellà. (Cliqueu a sobre per veure-ho més gran)

A tots ells moltes gràcies per la seva felicitació, i a tots vosaltres, socis o lectors que ens visiteu externament

MOLT BONES FESTES DE NADAL!!!.


dimarts, 24 de desembre del 2013

APUNTS DE VIATGE: JAUME AGULLÓ

Acabem l'any amb la darrera aportació dels APUNTS DE VIATGE: la que ens ha proporcionat el company Jaume Agulló.

Amb aquesta entrega donem per finalitzada l'edició d'una sèrie que, a més de proporcionar una indubtable qualitat gràfica al Blog, ens ha permès conèixer millor l'obra d'uns quants artistes companys nostres, dels que en bona part desconeixíem aquesta faceta. 

Esperem que us hagi satisfet la iniciativa, i que us animeu a seguir-hi participant en una propera edició, l'estiu vinent. 


Santa Maria, Mataró
Albufera, València
Llançà, Girona
Venècia
Port, Barcelona
Venècia
Santa Maria, Mataró

diumenge, 22 de desembre del 2013

ELS NOSTRES SOCIS: XAVIER BASSONS

Ja hem dit repetidament que aquest espai està destinat a la promoció dels socis artistes, i al millor coneixement personal entre tots nosaltres. Això ho fem a partir de la informació que vosaltres mateixos publiqueu en els vostres blogs o webs, complementada en alguns casos per documentació pròpia dels nostres arxius gràfics. No ens inventem res ni fem judicis de valor, encara que editem i organitzem els articles segons un esquema i unes pautes generals bastant comunes a tots els biografiats.

En alguns casos, però, el material publicat en els webs no dóna per fer una semblança com les que acostumem a publicar, per falta de dades o textos explicatius suficientment amplis. I com que entenem que així és com ho vol l'artista, respectem el seu parer i ens adaptem només a allò que ens faciliteu a les xarxes públiques.

Aquest és el cas del company a qui avui, per ordre alfabètic, dediquem aquest espai:

XAVIER BASSONS




TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA


Va néixer a Barcelona el 1970, però és mataroní d'adopció des de fa molts anys.

Tot i que l'afició per la pintura li ve de ben petit, no va començar a dedicar-s'hi plenament fins el 1999. És llavors quan decideix plasmar sobre la tela la realitat d’un món convuls: «No vull pintar marines ni paisatges urbans, sinó quadres en què em pugui implicar emocionalment. Podria fer obres més agradables per a la gent, però no ho vull».

«Quan pinto, el meu objectiu és despertar sensacions, no deixar a ningú indiferent», assegura. «Quan m’enfronto a una tela en blanc em marco nous reptes, ja que això implica canviar el teu esquema mental i fugir de l’encasellament»

Els retrats de personatges trasbalsats per problemes psicològics o pels horrors de la guerra són una constant en la seva obra. Així així va quedar ben palès en una de les seves primeres aparicions públiques, una mostra d'art jove organitzada per l'Associació: la seva interpretació en blanc i negre d'una crua escena d'èxode a consequència de la guerra, extreta d'una fotografia d'un diari, ja va causar sensació.


Inicis

Abans, però, en els seus inicis, va passar per una etapa de formació. La seva primera obra: el famós drap de cuina que han hagut de "patir" obligatòriament tots els que han passat per l'estudi d'Albert Alís


Estudis i apunts

Després, a més de diferents cursos d'aprenentatge i perfeccionament, la labor callada dels apunts i estudis, feina obligada per adquirir el necessari domini tècnic per emprendre qualsevol obra:




Apunt vagabund
  
Estudi cavall

Estudi Fortuny

Procés pictòric

Ell mateix explica en aquest exemple el procés que ha seguit des del plantejament fins a l'obra acabada: "En este proceso valoramos la pose, la luz, realizamos una posterización de la fotografía, decidimos cual es la postura definitiva y seguimos con el dibujo, luego una grisalla para comenzar el trabajo."


Un altre exemple del seu procés de treball: un autoretrat



El retrat

En Xavier dedica una especial atenció al retrat, del que n'és un especialista

Retrat a l'oli del natural
Dibuix preparatori retrat a l'oli de Júlia
Oli sobre llenç                                        

Retrat de Godoy






Altres temàtiques

Preparació de WAR SERIES
La bota vella
Ocell mort
"Running" de idees

Docència

En Xavier s'ha dedicat també, de manera ocasional, a la docència. En aquestes imatges el veiem en una classe pràctica al Caixaforum, l'abril de 2012, durant l'exposició dedicada a Goya i Delacroix.



L'ESTUDI




MATERIALS I TÈCNIQUES

Treballa principalment l'oli, encara que també practica i usa altres procediments



Les veladures

"Evidentemente cada maestro desarrollaba una técnica a su gusto pero algunos maestros, como Rubens o Velázquez, no barnizaban sus cuadros o lo hacían muy tarde porque sus mediums eran tan fuertes que los cuadros quedaban brillantes sin embebidos y no hacia falta .Esto solo se puede conseguir con veladuras o "glasis" como dicen los franceses que viene a ser lo mismo pero llevando la veladura al máximo extremo. El caso de Velázquez en su etapa de madurez, Las Meninas por ejemplo, según su restauradora, Carmen Garrido, Velázquez es todo aglutinante, casi no tiene pigmento".



Treball d'encàrrec: còpia de Les Menines, 100 x 100 cm
"La técnica de la veladura consiste en aplicar la mínima cantidad de pintura o medio posible capa tras capa, consiguiendo que las capas superiores trasluzcan las capas inferiores, con efectos cromáticos, los cuales no se pueden resolver mediante pintura opaca. Cuando el color que se aplica es transparente se consigue un efecto de vidriado.Sí bien, la veladura se utilizo en el pasado, siguiendo la experiencia de la carpintería. Sobretodo por los buscadores del realismo, con el objeto de difuminar y transparentar los tonos de la materia. Por ejemplo, la frescura de la hoja de una lechuga, la delicadeza de un pétalo de flor o los matices del rostro de la piel humana."


EXPOSICIONS

Exposicions individuals

Exposició a Capgròs, novembre 2006



Exposicions col·lectives


Col·lectiva Sant Lluc 2005

Al Pacino, apunt.

Col·lectiva Sant Lluc 2006


Col·lectiva Sant Lluc 2007


Col·lectiva Sant Lluc 2008



Col·lectiva Sant Lluc 2009




PREMIS I CONCURSOS

Maig 2013: Finalista en el PREMIO HUMET SAULA de Calella (Barcelona), i exposada a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament.



Març 2013: Finalista en el CONCURS DE CENTELLES, i exposada en el Centre d’Art el Marçó Vell.


Novembre 2009: Primer Premi CIUTAT DE CALELLA


Abril 2009: Menció Honorífica del REIAL CERCLE ARTÍSTIC DE BARCELONA atorgada per el presidente Sr. Joan Abelló i Prat



PERSONALITAT

I per acabar, algunes imatges extretes del seu Blog que ens ajuden a fer-nos una idea millor de la seva personalitat