dimecres, 21 de novembre de 2012

BETH FORNAS -2-


Deiem en el comentari anterior que el presentador de la inauguració de l'exposició ESPERIT I MATÈRIA, de Beth Fornas va cedir el micròfon a Ivet Duran perquè fes el seu comentari. Com que el considerem magnífic, li hem demanat permís per reproduir-lo i, encara que bastant llarg, us l'oferim  íntegrament: 



Descobrir l’esperit de la Natura i acollir-lo i transmetre’l amb cor i tota l’ànima. Aquesta cita del paisatgista romàntic alemany Caspar Friedrich resumeix a la perfecció l’essència de l’exposició que avui presenta l’artista maresmenca Beth Fornas. Les mostres escultòriques de l’exposició Esperit i Matèria ens conviden a meditar en el silenci de la Natura i de l’univers interpersonal.
En aquesta darrera exposició, Beth Fornas ha recopilat, per a la creació d’algunes peces, elements naturals de diferents llocs de Catalunya des del Pallars fins a la desembocadura del Ter passant pel Montseny. L’artista selecciona elements de la natura prèviament escollits per la seva intuïció i els metamorfosa per atorgar-los un caràcter màgic, sense que perdin l’essència i mitificar així el paisatge congelat en un vel enigmàtic. Hi ha en la mirada de Beth Fornas una acuïtat que dota la Natura de matisos poètics que la fan transcendir del marc tradicional al romàntic. Percep l’univers en una excel·lidora simbiosi d’esperit i matèria, d’ànima i cos. Aquesta dualitat oscil·lant és el resultat de la seva admiració per la realitat natural així com també per la naturalesa humana.
La mostra escultòrica Esperit i Matèria denota una evolució en l’obra de l’artista que abandona les formes geomètriques angulars, els referents cal·ligràfics i els apunts cromàtics per donar pas a formes més orgàniques, gaudinianes, igualment pures. Ens evoca sentiments de tardor, de pedra nua, de terra refractària, de desig contingut, d’origen primigeni, d’evolució conscient, de final obert, de cicle vital...
Moltes de les constants de l’artista, però, troben continuïtat fins avui: El significat que s’amaga rere la forma, així com també la força arquitectònica de les seves escultures, fruit de l’ús de materials diversificats i tècniques singulars que ofereixen textures miscel·lànies i resultats polifacètics. Tanmateix, la formació de l’artista com a ceramista perdura en el tractament original de la matèria.
Entre les seves fonts d’inspiració hi reconeixem Chillida en la seva obra primerenca per la forma en què treballa el ferro. En l’àmbit conceptual es revela l’admiració per l’escultor indi Anish Kapoor, amb qui comparteix el biomorfisme a base de materials simples. I pel que fa a la simbologia i la descripció de paisatges interiors, cal esmentar el pes de les il·lustracions poètiques de l’escriptor xinès Gao Xingjian. En tots ells hi ha un denominador comú: la bellesa de la seva obra rau en la simplicitat formal.
L’obra de Beth Fornas s’allunya cada cop més de la complexitat occidental. No reflecteix el concepte del pas del temps de les vanitas barroques, més aviat al·ludeix una atemporalitat sublim que ens apropa a la senzillesa i puresa de l’art oriental. Les natures fornianes ens obren les portes dels paisatges interiors, comprenen la llengua de les flors i de les coses callades. L’obra de Beth Fornas és per a l’art occidental el que els haikus són per a la poesia oriental. La seva sensibilitat s’assimila a aquest tipus de poesia japonesa: 3 versos que revelen les emocions de l’observació d’un instant lacònic de la Naturalesa.:

Silenci llaurat
Sobre pedra immortal
La branca s’acomiada

Sense arrels no hi ha branques diu Beth Fornas. I sense Esperit i Matèria no hi ha art!
Seguidament, us convido a gaudir i a pelegrinar per la naturalesa espiritual de l’artista, obrint pas a la reflexió personal.

                                                                                                                   Ivet Duran

L'Ivet és professora d'Història de l'Art en el mateix Institut on la Beth dóna classes de Plàstica. Els alumnes d'aquest Centre poden sentir-se ben afortunats del seu professorat!