dimecres, 31 d’octubre del 2012

MARGARIDA MARCH I L'ESMALT

L'esmaltadora i companya Margarida March ha estat aquest mes protagonista de l'activitat artística mataronina. L'exposició -compartida- d'esmalts i gravats a Ca l'Arenas, Dues dones i el blau, es va veure complementada amb la conferència-xerrada que ella mateixa va oferir el passat diumenge 21 sobre la tècnica de l'esmalt al foc, en un intent per difondre aquesta tècnica tan desconeguda.




Diplomada per l'Escola Massana, graduada per l'Escola Superior de Disseny i Art Llotja en l'especialitat d'esmalts sobre metall i en gravat i serigrafia, va obtenir fa poc la Carta de Mestre Artesana que atorga la Generalitat, com a reconeixement als més de quaranta anys de dedicació a aquesta especialitat artística.

Diverses obres seves d'inspiració modernista

La Margarida, a més de gran artista i magnífica esmaltadora, veu com aquest ofici s'està perdent a marxes forçades, ja que no sembla que hi hagi un relleu de gent jove capaç de mantenir la tradició d'un ofici mil·lenari, ara ja en mans de ben pocs. És per això que està entossudida a difondre la seva feina, no per vanaglòria personal, que ja seria prou lícit (ha participat en nombroses col·lectives però aquesta de Ca l'Arenas és la seva primera individual a Mataró) sinó per donar a conèixer la dificultat, els coneixements tècnics i el grau d'experiència necessaris per poder arribar a plasmar en una placa, un penjoll o una medalla tota la seva sensibilitat artística. Si aconsegueix despertar en algú les ganes de dedicar-s'hi, molt millor, però ja es conforma si el públic -o el client- pot arribar a intuir la gran feinada, la quantitat d'hores i els enormes esforços que hi ha darrera de cada peça, malmès com està l'ofici amb la industrialització dels procediments i la banalització dels resultats que s'ofereixen a baix preu en els grans supermercats.


La taula amb tot el material de la presentació
Les cartes de color de l'esmalt al foc
Materials i pigments per l'esmalt
Tot el procés, des de l'esbós inicial fins a l'obra acabada

La xerrada de Ca l'Arenas hauria volgut que fos una demostració pràctica del procés de producció de l'esmalt, però la complexitat del procés no ho va fer possible. Amb l'ajut tècnic de les imatges preparades i projectades molt hàbilment per la seva filla va fer, primerament, un breu recorregut per la història de l'esmalt i les seves tipologies, per centrar-se ja en l'explicació de tot el procés tècnic i creatiu de l'esmalt. L'exposició del material que apareixia en el vídeo, i que tothom va poder veure i tocar damunt la taula, va fer molt més entenedora i valuosa l'explicació, que va deixar bocabadats tots els assistents.



I per acabar d'arrodonir aquest mes de "pedagogia de l'ofici", ahir el programa Espai d'Art de m1tv va estar dedicat monogràficament a la Margarida, que en l'entrevista va poder ampliar els seus punts de vista sobre l'ofici amb els seus projectes artístics de futur, especialment els relacionats amb el gravat, la seva altra gran passió.

dilluns, 29 d’octubre del 2012

ARNAU PUIG REP EL PREMI NACIONAL

El filòsof, sociòleg, crític d'art i sobretot bon amic Arnau Puig acaba d'acumular un nou premi al seu envejable palmarès. Se li acaba de lliurar, i no és poca cosa, el PREMI NACIONAL DE CULTURA per la seva trajectòria professional, pocs mesos després que el CoNCA li hagués atorgat el Premi Nacional en l'apartat de Trajectòria Professional i Artística. 


Arnau Puig, foto de la revista Bonart
L'acte del lliurament el va presidir el President Mas el passat divendres al Saló Sant Jordi de la Generalitat. Els guardons i els diplomes als premiats els lliuren els membres del plenari del CoNCA, excepte el Premi de Trajectòria Professional i Artística, que el lliura el mateix President de la Generalitat.



El Jurat va fer aquesta valoració respecte el premi concedit a Arnau Puig:
Per la seva llarga i fructífera trajectòria com a crític d’art, sociòleg i filòsof, fundador de les revistes Algol (1946) i Dau al Set (1948-1956), que ha traslladat a la cultura del nostre país el pensament existencialista, viscut a París de primera mà a la Universitat de la Sorbona entre el 1956 i el 1961. Ha publicat, entre més obres, 'Escrits d’estètica. Filosofies' (1997), 'Històries de Dau al Set' (1998), 'Dau al Set, una filosofia de l’existència' (2003) i l’any 2011 publicà 'Una filosofia de la itinerància', sobre l’empremta filosòfica existencial que ha marcat la seva experiència personal com a filòsof heterodox que imposa l’acció vital i la llibertat per plantar cara a la realitat. Com a crític d’art, sempre ha estat al costat dels creadors i, com a filòsof, el seu pensament abraça ciència i tecnologia, psicologia i comunicació, sociologia i antropologia, i també metafísica.

En aquest vídeo, enregistrat en la inauguració del centre d'Art Fabra i Coats, fa un mes, Puig agraeix el premi a les càmeres de VilaWeb. 



Des d'aqui felicitem novament l'Arnau per aquest merescut Premi, felicitació que esperem poder-li manifestar personalment en la seva participació com a Jurat del Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró la propera primavera. 

dissabte, 27 d’octubre del 2012

NOU20ART


Aquesta és la invitació a l'exposició col·lectiva que s'inaugura a la nostra Sala d'exposicions de La Presó el proper dimarts 30 d'octubre.

El col·lectiu NOU20ART està format per 11 components, la majoria provinents del desaparegut taller de Pepe Novellas. Aquesta exposició és la seva posada de llarg, l'estrena del seu recorregut artístic com a grup, encara que molts dels seus integrants ja han exposat anteriorment, en solitari o en grup, en diverses ocasions.




Noteu que la inauguració s'ha avançat a dimarts 30 d'octubre, en lloc del divendres com és costum, degut a la festivitat i pont de Tot Sants. Per aquest motiu no apareix a les agendes culturals habituals.


dijous, 25 d’octubre del 2012

ELS CONTES BREUS DE LAIA ARNAU

L'exposició que Laia Arnau acaba d'inaugurar al Col·legi d'Aparelladors, CONTES BREUS,  respon exactament al text que figura a la invitació i a l'entrada de la Sala d'exposicions, i que signa ella mateixa: "Cada imatge plasmada en un llenç és un breu instant d'una història que es perd en el temps, enmig d'un munt de sensacions, amb l'únic privilegi de ser recordat".




La diferència entre mirar i veure (entre saber mirar i saber veure) és segurament allò que distingeix l'artista de la resta de mortals. Tothom pot anar pel carrer veient milers d'escenes sense fixar-s'hi, però només algunes sensibilitats privilegiades són capaces de captar un instant, intrascendent per a la majoria, fixar-lo a la seva retina o a la càmara fotogràfica i després plasmar-ho en una tela transformat segons la seva "manera" pictòrica.



L'exposició fa possible que aquests breus instants d'històries que es perdrien en el temps tinguin el privilegi de ser recordats, és l'expressió d'aquesta memòria. I ho fa, tal com deia el seu fill textualment a la presentació, convertint uns trossos de fusta en unes obres d’art, pinta escenaris quotidians i els transforma en obres optimistes. Ella (la mare) li dóna un toc especial als quadres, és com si els altres quadres semblessin buits i això és el que m’agrada dels seus quadres, que estan plens del tot fins a vessar. Tenen color, ànima, i molta, molta pintura. Amb fusta i unes substàncies amb pigments fa meravelles de color. (...) Pinta amb colors molt vius perquè es una persona alegre i, a més, a qui no li agraden els colors alegres!!??



L'exposició, efectivament, la va presentar el seu fill d'onze anys que, davant l'impossibilitat de fer-ho el president de l'Associació, no va voler que la seva mare es quedés sense presentació: Ens hem reunit aquí per contemplar embadalits unes de les obres d’art més boniques de l’univers i no ho dic com a "complit", la nostra mare i la pintora per la que estem aquí ha fet aquestes pintures amb tota la motivació possible (...) quan la veiem al seu taller està completament concentrada en el quadre… 



Per acabar amb una sentència que resumeix exactament l'admiració per la Laia i la seva obra: En aquesta exposició notareu la màgia de les seves pintures, quadres, obres d’art, digueu-li com volgeu, només sé que us encantarà. 



La mateixa Laia ens explicava fa temps que Antonio López, en un dels cursos als que ha assistit, li comentava que ella "tenia històries per explicar" quan pintava. Certament, al darrere de cada quadre (i de cada dibuix, encara que en aquesta mostra només n'hi ha un), a més d'una tècnica envejable, s'endevina una sensibilitat i una tendresa que donen a les seves "històries" una pàtina poètica que la distingeix entre els deixebles del gran mestre. De vegades, només el títol ja és tota una poesia...

Contribueix també a l'intimisme de les seves escenes la seva qualitat d'il·lustradora professional, a més de pintora, que converteix les seves obres en un àlbum de sensacions viscudes que sap transmetre a l'espectador com si fossin les d'ell.





dimecres, 24 d’octubre del 2012

SANTI DOMÍNGUEZ, ARA A ARGENTONA

En Santi Domínguez torna a mostrar-nos la seva sèrie pictòrica ANIMALS, aquesta vegada a la Casa Gòtica d'Argentona.

La inauguració serà aquest dissabte, a les set de la tarda, i l'Alcalde i el Regidor de Cultura d'Argentona, amb el mateix Dani, ens conviden a acompanyar-los.

L'exposició es podrà veure a aquesta Sala d'exposicions de la Plaça de l'Església, 4, fins el 25 de novembre


diumenge, 21 d’octubre del 2012

TARDOR AL PIRINEU - 2 -

Fa just una setmana que érem al Pirineu i, malgrat la pluja del primer dia, el dissabte vàrem poder gaudir d'un temps espectacular en la nostra passejada pel Parc Nacional d'Aigüestortes. 

El guia que ens hi va acompanyar hi va tornar ahir amb un atre grup, i ens ha fet arribar unes quantes imatges que ens han resultat realment sorprenents. Tot i que no els plovia, la pluja de les darreres hores havia provocat un creixement de les aigües que, sincerament, gairebé fa por.

Ens hem entretingut  (qui no té feina el gat pentina) a anar buscant fotos que vàrem fer nosaltres i que corresponen als mateixos llocs, i us les mostrem per parelles, la primera feta durant la nostra visita la setmana passada i la segona feta ahir.

La carretera cap al Llebreta a punt de ser intransitable
La cascada del Sant Esperit pletòrica a la llunyania
La cascada del Sant Esperit
De la cascada cap al Llebreta
La sortida de l'Estany Llebreta
La cua de l'Estany anegada d'aigua
Els prats del costat del Llebreta inundats
Una altra vista des de la cascada
La pista d'accés dels taxis
Esperem que els aiguats no facin massa mal i que, ben al contrari, serveixin per omplir uns pantans en estat llastimós i poder pal·liar la sequera de l'any passat. Potser els caçadors de bolets, els agricultors i els bombers ho agrairan, encara que fastiguegi alguns excursionistes pixapins. Benvingudes siguin les pluges!

dissabte, 20 d’octubre del 2012

CONFERÈNCIA SOBRE L'ESMALT AL FOC


Diumenge 21 d'octubre, a les 11:30h., a Ca l'Arenas
Vols descobrir la tècnica de l’esmalt al foc?
Conferència pràctica amb demostracions sobre la tècnica de l’esmalt
A càrrec de Margarida March



Ca l'Arenas ofereix una conferència pràctica sobre l'esmalt al foc a càrrec de Margarida March. Actualment podem veure part de la seva obra a la mostra Dues dones i el blau, a Ca l’Arenas, en la qual presenta una col·lecció d’esmalts i de gravats relacionats amb el tema del mar.

Margarida March és diplomada per l’Escola Massana i graduada per l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja en l’especialitat d’esmalts sobre metall i en gravat i serigrafia sobre esmalts. Té la Carta de Mestre Artesana que atorga la Generalitat. Ha dedicat la major part de la seva trajectòria artística a la tècnica de l’esmalt al foc sobre metall, aplicant-la també al camp de la joiera. En els darrers anys, la seva inquietud i voluntat d’experimentació l’han portat a treballar en el món del gravat. La seva obra ha estat exposada en nombroses mostres individuals i col·lectives, tant al nostre país com a l’estranger

(Notícia  publicada en en Butlletí de l'IMAC)


Si no heu vist encara l'exposició de Ca l'Arenas, us recomanem que la visiteu abans d'assistir a la conferència. Us podreu fer càrrec molt millor de la capacitat tècnica i artística de la Margarida, i us fareu una idea prèvia de tot el procés creatiu, des de l'esbós de l'idea original fins a la peça acabada (gravat i esmalt), en un parell de vitrines explicatives de tot aquest procés.


Ella mateixa ho va explicar breument en l'acte d'inauguració de l'exposició.





dijous, 18 d’octubre del 2012

TARDOR AL PIRINEU

Aquest cap de setmana passat, efectivament, va resultar memorable per als 25 companys que van aprofitar el pont per fer una escapada al Pirineu. El temps no va acompanyar gaire el primer dia, és cert, i els pintors van remullar-se més del compte, encara que la resta va poder fer una bona passejada pel salencar de Llesp i, després, tots, a Eril la Vall.

Salencar de Barruera
Pintura passada per aigua
Salencar de Llesp
Ja ha parat de ploure!
De tornada de Llesp

Però el dissabte i el diumenge van compensar amb escreix la mala entrada del divendres. Un matí dedicat al romànic (Sant Joan de Boí, Santa Maria i Sant Climent de Taüll) i una tarda esplendorosa al Parc Nacional d'Aigüestortes, amb passejada pel Planell i posterior baixada fins a l'Estany Llebreta, van acabar a Barruera, amb una cervesa per descansar els peus i l'esperit.


Sant Climent de Taüll
Santa Maria de Taüll
Passeig pel Planell
Baixada al Llebreta
Davant la cascada

La meteorologia i els cicles climàtics són imprevisibles, i no sempre les festes i els ponts coincideixen amb la voluntat dels viatgers. A la caldera de la naturalesa, aquest any, pel Pilar, li faltava encara una setmana llarga de xup-xup per arribar al clímax de la tardor. Però els colors de la Vall, i sobretot els del Parc, ja apuntaven molt amunt cap a la tardor més genuïna.


I el diumenge, després de deixar l'hotel a les 9 (magnífic l'hotel, per cert, acabat de reformar amb molt gust, molt recomanable tant per l'estada com per la cuina), enfilada cap a terres aragoneses, travessant un espectacular incendi de colors per un paisatge que, aquí si, ja havia arribat al punt ideal de cocció.

Riu Isàvena, a Obarra
Afores del monestir d'Obarra

Si Taüll i Aigüestortes significava per a la majoria el retorn a excursions de joventud o a anteriors visites recordades amb especial afecte i moltes ganes de reviure, Obarra, en canvi, va ser un descobriment i una sorpresa inesperades, que cal agrair a la insistència del guia per programar-la encara que l'espera a la visita comentada resultés una mica pesada per a alguns.



La visita al monestir i la capella adjunta va resultar realment satisfactòria, tant per la sorpresa de la perfecció arquitectònica com per l'entussiasme de la guia, que va deixar tothom bocabadat durant una hora.



I un cop acabada la visita, de nou per carretera cap a Roda d'Isàvena, on ens esperaven per dinar a l'Hospederia del Monestir. Encara va donar temps a alguns per visitar el poble i el claustre, i a d'altres per complir amb preceptes dominicals més espirituals.



Després d'un dinar mangnífic, una última passejada per fer baixar el menjar i la darrera mirada a un paisatge tan diferent de l'anterior, però tan suggeridor també. La pujada a l'autocar, a quarts de quatre de la tarda, posava fi a una sortida que ha deixat tots els assistents amb un gratíssim sabor de boca, i amb ganes de repetir-la ben aviat. L'arribada a casa, però, encara es faria esperar sis hores ben llargues, gràcies a una inacabable caravana que ens va acompanyar, junt amb la pluja, des de l'entrada a l'autopista. Però va valer la pena!

Dinar a l'Hospederia del Monestir
La foto de tot el grup
L'hora dels adéus. Fins aviat!