El Reial Cercle Artístic vol retre d'aquesta manera un homenatge a la que durant més de cinquanta anys va assistir-hi diariament, convertint-lo en la seva segona casa, i del que en va arribar a ser membre de la Junta directiva.
Fa pocs dies ens lamentàvem de la pèrdua dels referents que d'alguna manera han conformat el nostre imaginari col·lectiu. Els poders mediàtics hi han tingut molt a veure, i gràcies a ells avui coneixem i recordem alguns dels grans mites que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida des de la pantalla gran i des del paper couché.
A les antípodes de l'"star system", una altra dona extraordinària, tímida i discreta, defugint qualsevol afalac a la seva vanitat, sense escàndols públics ni tants matrimonis a la seva esquena però amb un treball i una constància exemplar, ha anat conformant una manera de pintar que ja entenem com a pròpia, que forma part de la nostra essència mediterrània, catalana i maresmenca. Els seus retrats i bodegons, els seus paisatges, d'una força i vitalitat prodigioses, els identifiquem, inconscientment, amb la "nostra" pintura catalana, hereva d'unes formes i una tradició que ens conformen com a poble i que tenim ben endins en el nostre imaginari artístic.
Potser si la Liz s'hagués dit Isabel Sastre no hauria rodat Cleòpatra, però segurament si l'Emília hagués sigut Emily Towers avui penjaria dels grans museus de París, Londres o Nova York. Però la vida -i l'art- són així, i podrem recordar l'actriu sempre que vulguem només veient un vídeo de les seves pel·lícules, però ens caldrà en canvi fer una exposició d'homenatge per recordar la nostra gran pintora. Caldrà anar a veure-la per mantenir viu el seu record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada